dimarts, 1 de setembre de 2015

L'hort d'en Garrell




La cabana d'en Garrell
Fa uns anys, passat Argelaguer anant cap a Olot, es veien unes torres de troncs que sobresortien per sobre les alzines, eren els «gratacels» del poblat d'en Josep Pijiula, en «Garrell». Un entremat de laberints fets amb branques de salzes, cabanes i torres de fustes i troncs d'acàcia. Després van fer l'autovia (A26) i van desaparèixer.

Avui hi hem anat a veure què en queda. Ens ha costat trobar-ho, abans era a peu de carretera i ara queda més amagat. Sortint de l'autovia i travessat el poble d'Argelaguer hem anat més o menys on recordava que podia ser. Hem trobat uns operaris que canvien un pal de telèfon:

- Hola Bon dia
- Bon dia
- Que sou d'aquí?
- No, venim de Girona, però digueu…
- Que no sabeu pas on para el poblat de les cabanes?
- … uhmm… però si ja ho van tirar tot a terra, ja no hi és.
- He vist per Internet que encara queda alguna cosa.
- Doncs prova per la carretera vella d'Olot.
- Però ara hi ha l'autovia
- Sí, però encara hi ha la carretera vella que va paral·lela, torna a Argelaguer i agafes el trencant d'anar a Tortellà...
- Ho provarem, merci.
- Déu

Hem seguit la carretera que ens ha dit, ni rastre del poblat, hem acabat d'arribar a Sant Jaume de Llierca a veure si trobàvem algú que ens ho indiqués. Hi havia un avi bevia en una font.

- Bon dia
- Booon dia
- Que sou aquí?
- Sí, digueu
- No sabeu pas com podem arribar al poble de les cabanes?
- Hauries de tornar a Argelaguer, però faràs molta volta, des d'aquí hi ha una drecera.
- Però és una pista en condicions?
- Sí, és un camí normal, de terra. Jo hi passo sovint amb bicicleta. Hauries de tornar direcció a Argelaguer, surts de poble, travesses el pont i trobaràs un grup de cases, abans de la rotonda, allà trenques a la dreta, passes les cases, has de travessar l'antic camp de futbol i continues sempre recte.
- D'acord, després del pont, unes cases a la dreta, travessar l'antic camp de futbol i continuar…
- Sí
- Merci
- De res
- Adéu
- Adéu

Hem seguit les instruccions, semblava que havíem entrat en algun pati particular, hem continuat, ni rastre de camp de futbol, camí estret, pendent de pedres… Quan semblava que ens havíem equivocat hem trobat una noia que passejava, una noia de mirada profunda i parlar zen.
- Bon dia
- Bon dia
- Bon dia
- Anem bé per anar al poble de els cabanes?
- Sí, continueu recte, us falta un quilòmetre. He vist que en Garrell ara ha fet un hort. El veureu a la vora del camí, perquè les cabanes i laberints no es veuen.
- Merci
- De res
- Adéu
- Adéu

Hem continuat i el camí ha millorat una mica. En una explanada hem vist un home carregat de troncs, era en Garrell.
- Bon dia
- Bon dia
- Sou en Garrell, oi?
- Exacte
- Que podem visitar el poblat?
- Oi tant...

En Josep ens ha explicat que allà era el seu «quarté» general, on va començar tot, que podíem visitar-ho. Després si continuàvem més avall trobaríem la «tomba faraònica», una cova que té sortida per un altre costat i si continuàvem hi havia més coses. Però que ja no hi ha les torres que va desfer per seguretat. Com que no li deixen fer coses cap amunt ara va cap avall, sota terra…
A l'hort hi té una mica de tot, carbassons, pebrots, fesols… amb bidons ha construït una pendent per aprofitar l'aigua de pluja que li anirà bé per regar. Més amunt està fent una cabana, la casa d'en Garrell. Quan ha dit això, les nenes han obert els ulls com taronges, «una casa? i la fas tu tot sol?»

En Garrell ha anat a buscar més troncs que ha deixat per demà.
- Quina hora és?
- Aviat seran les dotze
- Me'n vaig, ja n'hi ha prou per avui, hi sóc de les set.

Hem seguit el camí, més avall hem trobat la «Tomba Faraònica», hi hem entrat una mica. Cal una llanterna. Les nenes tenien por de caure i hem reculat. En Garrell ha gratat a dins de la roca i ha quedat una entrada estreta que ha decorat amb inscripcions i formes diverses.
Continuant hi ha una cabana abandonada, un petit laberint fet amb troncs i un torrent petit que ha reconduït amb escales i bassis que produeixen un so d'aigua corrent agradable i relaxant.
Ens hi hauríem quedat més però s'acostava l'hora de dinar.
Per tornar amb el cotxe hem continuat el camí endavant i hem sortit ( 42.213183,2.635438 ) molt a prop d'on havíem trobat els operaris. Havíem d'haver preguntat als avis que prenien cafè a la terrassa de can Xac.






dissabte, 11 d’abril de 2015

Descobrir Murakami i no poder parar de llegir-lo...








    Vam caminar l'un al costat de l'altra per l'avinguda de la Universitat en direcció a l'estació i ens vam aturar al nostre cafè preferit. Sumire, com sempre, va demanar un tall de pastís per acompanyar el cafè. Era una tarda clara de diumenge de finals d'abril. Les floristeries estaven plenes de safrans i de tulipes. Bufava una brisa suau que aixecava lleugerament les vores de les faldilles de les noies i escampava la fragància dels arbres joves.

                                                                                                                HARUKI MURAKAMI




dissabte, 14 de març de 2015