divendres, 19 de setembre de 2014

La maternitat d'Elna



















«El 1939, en acabar la guerra civil, molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya van haver de patir el drama humà i social de l'exili forçós cap a altres països. Gairebé mig milió de persones van fugir a França entre el 28 de gener i el 12 de febrer de 1939. Llargues fileres d'homes, dones, infants i gent gran es dirigien cap als passos de Cervera, el Portús, el Coll d'Ares i la Guingueta d'Ix, sota les bombes i les bales dels avions franquistes que atacaven les carreteres i els pobles del trajecte. Les autoritats franceses els van negar el pas fins que, la nit del 27 al 28 de gener, van permetre passar les dones i les criatures. Al cap de tres dies van autoritzar el pas dels ferits i més tard de tots el fugitius. Les tropes, autoritzades a creuar la tarda del 5 de febrer, van entrar a França ordenadament en files i desarmades. ... Però l'èxode fou tan massiu que les autoritats franceses van quedar desbordades i milers de persones van ser enviades als centres d'accueil. Aleshores, l'esperança es va convertir en l'inici d'un malson.» 

La rebuda francesa no va ser gens amable. Van confinar els exiliats en camps de concentració, en un primer moment sense cap tipus d'instal·lació: ni latrines, ni aigua corrent, ni un sostre... només sorra i filferros.

Les platges d'Argelers, Sant Cebrià, Ribesaltes.. van quedar sembrades de refugiats: dones, homes i infants tractats com a delinqüents, en condicions pèssimes sense aixopluc ni higiene, amb aigua i menjar que només els provocava diarrees i còlits. 


«Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s'adormia i ella l'escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d'aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només el caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d'uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava. Després d'unes setmanes, a la barraca d'infermeria del camp vaig trobar la senyoreta Elisabeth o, més ben dit, ella em va trobar a mi. Em va proposar de parir a la maternitat situada a Elna, allà mateix, al Rosselló. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom pensava que plorava d'emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d'Argelers.» 

MERCÈ DOMÈNECH

I enmig d'aquest panorama desolador, amb els feixistes al sud, l'avenç de les tropes nazis al nord i l'hostilitat de les autoritats franceses va aparéixer «una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció»: la maternitat d'Elna. 

Efectivament, gràcies al moviment pacifista suís Servei Civil Internacional (SCI) es va rehabilitar un antic palauet rural als afores de la població d'Elna per ubicar-hi una maternitat. Personal suís ajudat per voluntaris refugiats espanyols van poder crear un servei que acollia les mares embarassades i els nens nounats. 
 Els 5 anys que va durar aquesta experiència van permetre portar al món a 597 nens i nenes, salvant-los d'una mort quasi segura. 



D'aquesta increïble experiència en destaca una jove suïssa de 26 anys, Elisabeth Eidenbenznh , que va ser la directora de la maternitat i que abans de la desfeta republicana ja havia estat amb el Cartell d'Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil Espanyola a Burjassot i Barcelona.


L'Elisabeth va fer una feina admirable i colossal, no només portava l'administració i funcionament de la maternitat sinó que també es coordinava amb l'hospital de Perpinyà i els camps de refugiats, pledejava amb les autoritats franceses, gestionava l'ajuda que venia de Suïssa, buscava padrins i més recursos, si calia anava ella mateixa amb un vell vehicle a buscar un malalt... tot això en l'entorn bèl·lic de la segona guerra mundial. 





Inversemblantment aquesta increïble tasca havia quedat amagada i no se n'havia fet cap estudi seriós fins que l'Assumpta Montellà, després d'una important tasca de recerca ha publicat a Ara Llibres «La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats» que compta amb el testimoni d'alguns dels protagonistes. Un llibre que fa justícia a una història que no pot restar a l'oblit, i sobretot que fa justícia a una dona que ara fa 75 anys va lluitar per uns ideals pacifistes i solidaris. Accions com aquesta fan que, malgrat tot, encara puguem creure en l'ésser humà.


Assumpta Montellà, La Maternitat d'Elna, Ara Llibres, Badalona, 2005