diumenge, 26 de maig de 2013

Palmeres a la neu


He acabat de llegir el llibre de Luz Gabás, Palmeras en la nieve, i he de dir que m'ha agradat molt. Explica la història de dos germans d'un poblet dels Pirineus aragonesos que els anys 50-60 van a viure a l'illa de Fernando Poo, nom l'actual Bioko quan Guinea Equatorial era colònia espanyola.

Fugint de la pobresa d'aquells anys, els germans van a treballar a les plantacions de cacau amb el seu pare. L'escriptora detalla molt bé el país a l'època. Ella mateixa és filla dels Pirineus i el seu pare també va estar a l'antiga colònia, els detalls que descriu són importants.

Passats molts anys, a principis del nou segle, la filla d'un dels protagonistes descobreix el retall d'una carta que la intriga i decideix anar a l'Àfrica a descobrir el secret que amaguen el seu pare i el seu oncle.

Una història de contrastos: l'Espanya tancada d'aquells anys foscos de dictadura i l'exotisme de l'illa. El fred del Pirineu i la calor tropical. La pell clara i la pell fosca. Les palmeres i la neu... En aquest context apareix, en les dues generacions de la família, la descoberta d'un amor passional amb una parella nadiua i després, el mestissatge. Tot molt ben brodat en una trama que barreja l'època actual amb la colonial, enmig de la qual l'autora ens va fent pinzellades del país: la cultura bubi, el sistema colonial, la dictadura de Macias...

Un llibre de més de set-centes pàgines que es fa curt, que fa venir ganes de descobrir més coses d'aquella petita part d'Àfrica.