dilluns, 20 de setembre de 2010

Salsafins de festa major


Tercera setmana de setembre, com cada any comença a refrescar i arriba la festa major de Riudarenes. Aquest any la pluja de divendres i l'ambient enrarit que plana pel poble potser l'han deslluïda una mica. Com diuen els francesos "Il y a de l'électricité dans l'air", i no només per la MAT. Fem com si no passés res, però passa...
Diumenge de festa major toca fer la volta per la fira, portar la nena a les atraccions i seguir la cercavila dels gegants.
Al migdia menjar familiar: pica pica de marisc, canelons, rostit, ànec amb salsafins i rebosteria de can Tuyarro (menja antidieta i contravegetariana)

A poc a poc la famíla va creixent

Els salsafins em recorden la festa major, a casa sempre n'hem menjat només el diumenge de festa major. L'avi els plantava com una mena de ritual, ara ja els comprem bons i pelats.
El salsafí és com un nap de la mida d'una pastanaga ple de fils. Té un gust molt suau -com la sonoritat del seu nom- i és típic de la plana de la Selva, ara sembla que, des de diferents àmbits, el volen promocionar gastronòmicament.

Fa poc que he descobert que també n'hi ha a França. No sé com el cuinen ni si és la mateixa planta o de la mateixa varietat. En tot cas el mot salsafí l'hem manllevat del francès salsifis que al mateix temps l'havia manllevat de l'italià salsefica. Aquest recorregut ens indica que no és una planta tan local com semblaria. La seva etimologia no té res a veure amb salsa fina sinó que ve de la paraula llatina salsifica que ja designava la planta.

El DIEC no accepta la nostra variant salsafí i només apareix com a salsifí, amb i.
A casa es cuinem amb a d'ànec. La mare m'ha passat la recepta:


Ànec amb salsafins

Ingredients:
  • 1 ànec tallat a trossos (preferiblement de pagès i mut)
  • ¾ de kg de salsafins (els de sorrenc són més bons)
  • 1 ceba tallada
  • 1 tomata tallada
  • 12 ametlles
  • 2 cabeces d'alls
  • 1 copa de conyac
  • Oli d'oliva suau
  • Sal

Preparació:
Primer rostim l'ànec. Afegim tres cullerades d'oli en una cassola i comencem a fregir l'ànec trossejat . Si l'ànec no és molt greixós es pot afegir llar. Tot seguit s'hi afegeix el conyac, la ceba trossejada i la cabeça d'alls sencera. Dues hores de xup-xup. Si queda sec es va afegint aigua.

A part, es bullen els salsafins. Es tiren nets i rascats quan l'aigua bull, passats deu minuts es retiren, s'escorren i s'enfarinen. Tot seguit es fregeixen en una paella amb oli d'oliva suau. Es deixen refredar.
Afegim la tomata a l'ànec rostit, quan està cuita retirem la carn i agafem tota la resta i la passem per la batedora (túrmix).
Un cop tot trinxat i barrejat reincorporem a la cassola la salsa (fina) resultant, afegim l'ànec, els salsafins i la picada d'ametlles i all. Es deixa coure tot plegat deu minuts i bon profit.


dimarts, 7 de setembre de 2010

Benvinguda Balbina


Quan faltaven set minuts per les deu del matí la Kady es girava per mirar el rellotge d'una de les sales de parts del Trueta. Després de set hores d'espera, de contraccions i dilatació naixia la Balbina Serrat Balde. La Ruth i quatre noies més l'ajudaven a venir a aquest món.


La Balbina és un bebè tranquil, de moment no plora gaire i dorm molt. Ha nascut pesant tres quilos i tres-cents grams.