diumenge, 27 de juny de 2010

Casament d'un germà


Ahir la Isabel i en Martí es van casar. Bé, de fet ja fa uns anys que viuen casats i va ser la setmana passada que van passar per la vicaria (la pública).

Aquest cap de setmana a Can Bellvitge van fer la celebració amb els amics, divendres un sopar jove (i no tan jove) amb carn a la brasa i música, l'Eduard Canimas.


El dissabte es va fer la cerimònia amb diferents parlaments, música i l'enllaç simbòlic amb els anells.

Després vam sopar un àpat molt ben cuinat i servit per la gent del restaurant el Turó d'Arenys de Mar. Hi havia unes cent vint persones entre els amics, les colles de Riudarenes i d'Amer, els companys de feina i d'estudis, la família de cal Sereno i la família Junquera.



A mi em va tocar parlar, vaig parlar de cal Sereno -la casa pairal on vam néixer i créixer els quatre germans- i de la família.

He de reconèixer que aquests actes multitudinaris on hi assisteixen més de tres persones se'm fan feixucs, el meu esperit eremita -tirant a asocial- fa que sempre que puc me n'escapo. Però també he de reconèixer que, tot i la mandra inicial, tot plegat em va acabar agradant i que en un cert moment em vaig emocionar. Ens fem grans...






diumenge, 20 de juny de 2010

Arribada a port





El divendres vam visitar la capital de Tunísia. Vam llogar un taxi a fora del port que ens va deixar a la porta de França, a l'entrada de la medina.

Primer de tot volíem menjar cuscús. Abans de baixar, al vaixell vam fer menjar a la Mariama i va ser difícil no endrapar res del bufet lliure: guisat de vedella, pizza acabada de sortir del forn, arròs a la cassola, gall d'indi amb crema, filet de tonyina... tot passava davant nostra sense que ens moguéssim, la nostra decisió de menjar un cuscús a Tunísia va ser més forta que la temptació del menjar immediat.


Després de travessar el carrer turístic principal del soc, als voltants de la gran mesquita Zituna, on hi ha els petits restaurants per a la gent de país vam trobar que els restaurants ja no tenien menjar -eren dos quarts de quatre- i en els que els havia quedat alguna cosa ja havien acabat el cuscús. Nosaltres [la Kady] volíem tant si com no menjar cuscús amb pollastre.


Finalment vam trobar una gargotte, restaurant ez Zitouna, on quedava cuscús, sense pollastre però hi havia cuscús. Jo vaig menjar-ne -molt bo- acompanyat de boletes de peix i la Kady va menjar menjar-lo sol i un peix a la brasa. La Mariama després del sotragueig dels carrers empedrats dormia com una soca al cotxet.


Havent dinat vam poder anar a comprar alguna cosa. Ens vam fer un embolic amb el canvi. Vam canviar-ne vint al carrer per poder comprar bolquers i la resta (roba, camell de peluix i plat gravat) ho vam pagar directament en euros. A les 6 havíem de tornar al port i em vaig quedar sense poder comprar el cinturó de cuir pel meu pare - un altre dia...-


Ahir va ser un dia de només navegació, vam rondar pel vaixell i provar de descansar amb el permís de la nena (no gaire). Aquest matí abans de les set ja havíem arribat a Barcelona. A les nou hem pogut sortir del port.

Em queda un setmana de vacances (de la feina).



dijous, 17 de juny de 2010

Rumb a Tunísia




Piazza della rotonda, davant el Panteó de Roma

Ahir vam arribar a Civitavechia a dos quarts de vuit del matí. El dia abans havíem quedat amb una altra parella i bebè per esmorzar a les vuit i anar junts a Roma.

Un bus llançadora ens va portar al centre urbà i a peu vam anar a l'estació de trens. Allí, juntament amb un altre matrimoni andalús amb dos nens (la gent s'acaba ajuntant per afinitats) vam negociar amb un taxista el viatge a Roma per 25 € adult.

El taxista va resultar ser un boig capaç d'omplir el dipòsit de benzina amb el motor en engegat i els clients a dins, i després circular a 150 amb quatre nens sense cadireta per una autovia estreta. Després d'haver fet la pole position de la categoria kamikaze ens va deixar al Vaticà, allà vam trobar molta gent fent cua per entrar a la plaça de sant Pere que estava tancada amb unes barres de ferro. Ens van explicar que el Papa havia d'aparèixer. Quan giràvem cua per anar a buscar el bus vam veure arribar un cotxe negre i vam tenir l'ocasió de veure el Sant Pare en viu i en directe (no es podia apreciar si era ell o un dels seus dobles perquè nosaltres érem molt lluny).

Foto de rigor i cap a la plaça Navona a caminar una mica fins el Panteó.

Després de passejar vam anar a un restaurant a la vora de Termini a menjar el mateix que vam menjar el mes de setembre passat: sauté di mare i risotto curry con gamberetti e zucchini.

La tornada la vam fer en una hora i mitja sense sobresalts amb un tren regional.


Rua Catalana, Nàpols


Avui hem arribat a Nàpols. Aquí des del port es pot anar caminant fins el centre, no calen ni llanxes ni busos. Hem passejat tranquil·lament fins el carrer Toledo, ens ha anat bé per fer gana abans d'anar a dinar al barco.


A dos quarts de quatre hem deixat el port de Nàpols i ens han dit que quan nosaltres fèiem la migdiada hem passat a poc a poc a la vora de l'illa de Capri, llàstima.

Aquest vespre hem tingut el sopar de gala, tothom s'ha de mudar. Cada dia organitzen saraus, ahir era el dia de les disfresses.

Demà arribarem a Tunísia cap a les dues de la tarda, volem menjar cuscús i comprar quatre coses.



dimarts, 15 de juny de 2010

Creuer pel Mediterrani



Badia de Villefranche-sur-mer

Qui m'havia de dir que un dia em trobaria enmig del Mediterrani embarcat en un creuer de turistes. Ara anem a bord d'un d'aquells vaixells immensos que sempre havíem vist lluny de terra estant.

Tan barat, semblava que alguna cosa inesperada hi havia d'haver... però de moment tot està sortint com més o menys esperàvem i a més fa bon temps.

De les diferents opcions que vam mirar, finalment ens vam decidir per la marítima. Amb la nena i l'embaràs la comoditat que suposa que et portin i de tenir una sola habitació en tot el viatge ens van fer decidir per agafar un creuer.


Diumenge vam sortir de Barcelona, l'endemà vam fer una primera parada a Villefranche-sur-mer des d'on vam poder agafar un tren fins a Mònaco en tren, fer una foto i tornar.

La llanxa que ens va desembarcat a Villefranche


Avui hem fet escala a Livorno i la majoria de gent ha aprofitat per visitar Pisa i Florència. Nosaltres ens hem quedat a Liborno hem passejat pel mercat i hem arribat fins els canals.

Ara estem camí a Civitavecchia, a uns cent quilòmetres de Roma. Organitzen excursions cares, veurem si demà trobem una alternativa que ens permeti anar a Roma pel nostre compte. Ja hem vist que per visitar bé una ciutat no es pot fer en una parada de creuer, tot és massa precipitat i el cotxet ho acaba de dificultar, si baixem és més per estirar les cames i descansar del barco.

Després de quatre dies ja tinc clar que la majoria de gent ve a menjar. Tot el dia hi ha alguna cosa per menjar: bufet lliure o restaurant. Cal dir que hi ha de tot: carn, peix, verdures, amanides, fruites, formatges... i cuinen bé. Ahir un senyor agafava tres hamburgueses i frankfurts per esmorzar.

També fan activitats pels nens i pels grans i contínuament estan fent un espectacle o altre semblant als que es poden veure en alguns canals de televisió.

Hem aconseguit desconnectar de tot menys de la petita, que és el que volíem.