dijous, 11 de març de 2010

Sense llum



Vint-i-quatre hores sense llum ens han fet treure les espelmes del fons d'aquell calaix i ens han recordat fins a quin punt hem arribat a ser dependents de l'electricitat.

Els besavis s'escalfaven a la llar de foc sota la llum de les teies, omplien l'escalfallits de brases i anaven a dormir d'hora.

Avui tot està cronometrat, fem servir tot tipus d'aparells que ens alleugen la vida i ens permeten fer més i més coses. No parem



- Bon dia -va dir el petit príncep.
- Bon dia -respongué el comerciant
Era un marxant de píndoles perfeccionades per apaivagar la sed. Se'n pren una per setmana i marxen les ganes de beure.
- I perquè vens això? -digué el petit príncep
- Pots estalviar molt de temps -va explicar el comerciant- . Els experts han fet càlculs, es guanyen cinquanta-tres minuts cada setmana.
- I, què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
- Cadascú fa el que vol...
« Jo -es va dir el petit príncep-, si disposés de cinquanta-tres minuts, caminaria tranquil·lament cap a una font»



Un dels records més vius i agradables de les meves estades al Senegal, són les vegades que he pogut passar més d'un dia en un poblat. Lluny de tot, de les màquines, de l'estrès, de la sobreabundància... passar la nit sense electricitat, menjar a la fosca, moure't amb un llum d'oli.

Ells hi viuen, no van a fer càmping. T'adones que sempre ens adaptem al ritme que ens marca el temps i l'espai que ens ha tocat.

Què hi farem? Alçavidres automàtics, comandaments a distància, robots de cuina, fogons de vitroceràmica, termoregulador de la calefacció, què sé jo... Internet a casa.