dijous, 7 de gener de 2010

Tornada


Aquest matí a dos quarts de nou hem arribat a l'aeroport de Barcelona.

Avui descansar i demà cap a la feina.

Ara faltarà posar en ordre les notes de viatge i les imatges preses.

dimarts, 5 de gener de 2010

Cada dia arròs

Matí d'anar al centre, preparar la Mariama, aconseguir taxi, embús, banc i anar a saludar el senyor que ens va deixar el cotxe per anar cap a Velingara.
Després havíem previst anar a menjar pel nostre compte, fins ara no hem tingut l'oportunitat de menjar sols. Després de tants dies de només menjar arròs tenia ganes de provar una hamburguesa, la carn de vedella és bona. Al Senegal hi afegeixen patates fregides -afogades en oli- i de vegades un ou ferrat, jo demano que "només" m'hi posin amanida.

Les nostres previsions no han sortit com pensàvem, la cosa s'ha complicat [sempre hi ha canvi de programa] hi hem acabat anant a saludar a més gent i dinant dues vegades, totes dues arròs; un dia vam sopar tres vegades. Quan es cuina es fa per a molta gent i sempre es calcula més per si hi ha persones imprevistes, imprevistes sóc jo que ho dic perquè sempre està previst que hi hagi un imprevist, no sé si m'explico...

Quan visites una casa a un hora que serveixen el menjar has d'acceptar la invitació, és de mala educació no fer-ho, quasi una provocació. Si arribes que falta poc per dinar et fan esperar, no pots dir que no. En general es menja en una gran plata compartida, però curiosament quan mengen amb un plat individual -només ho he vist en restaurants- també et conviden a menjar, evidentment dius que no, es tracta d'on gest. Les primeres vegades que em vaig trobar amb això no entenia res, i algun cop havia rebutjat la invitació. Cada terra fa sa guerra.

Es important saludar a la gent, quan arribes a un lloc has de donar la mà a tothom, pobre de tu que t'oblidis d'algù, és quasi un insult.
Quan arribes a més d'anar a saludar als familiars també has d'anar a presentar els teus respectes a les persones honorables. Aquest protocol inclou que també han de venir a saludar-te, això vol dir que has de tenir preparat menjar per a molta gent.

Una de les altres coses que se sol fer és donar diners per demostrar consideraciò cap a una persona, independentment de si té mitjans o no.
Tot això es fa més en el poble, perquè aquí a Dakar no hi ha tanta cohesió social i els barris estan composats de famílies que procedeixen de diferents indrets.

Resumint, que al poble ens hem passat gran part del temps amb els protocols familiars i a Dakar en desplaçaments, no hem tingut temps de fer turisme.

protocols + desplaçaments + bebè = 0 oci


* Les fotos sòn totes fetes avui amb el mòbil

dilluns, 4 de gener de 2010

Keur Mbaye Fall



Avui la Mariama es troba perfectament, ha estat jugant tot el mati. A primera hora m'ha tocat estar una mica amb ella, ahir em feia morros perquè vaig estar tot el dia fora.
Estem en un barri, Keur Mbaye Fall, molt allunyat del centre, potser vint quilòmetres, prop de la ciutat de Rufisque, antiga vila colonial que el segle XVI els portuguesos van anomenar Rio fresco. Es una zona de nova construcció, el paviment dels carrers és sorra molt fina, 100 % inaccessible.

Entrada del cyber a l'esquerra


A les dotze he anat cap al centre, un taxi costa quatre mil francs CFA (6€) mentre que un clando [cotxes destartalats que sense cap tipus de llicència ni permís solen fer una ruta fixa] costa mil francs per cap. Els clandos s'agafen a l'encreuament de la ruta principal i no sempre n'hi ha, quan creus que n' arriba un has de preguntar si va allà on vols. N'he vist un que es parava i li he preguntat si anava a Dakar, place de l'Independence, m'ha dit que sí. "mil francs" l'hi he contestat, "entra" respon. "mil francs" li torno a dir conscient que el color de la meva pell provoca inflació. "zero francs" ha conclòs, resulta que era un particular que molt amablement m'ha dut al centre, m'ha explicat que viu a l'illa de Gorée i m'ha preguntat què hi faig aquí.

Al centre m'he trobat amb la Kady i el seu pare i hem anat a dinar, després hem anat al banc a demanar què es necessita per obrir un compte bancari:

- fotocòpia document d'identitat
-2 fotos
-certificat d'empadronament
-ingrés de 75 000 francs CFA (115 €)

A la tarda hem tornat a Keur Mbaye Fall i després de descansar una mica he vingut a connectar-me. Al matí i el vespre fa fresca i de dies la temperatura s'enfila fins prop de 40 °C però avui ha fet núvol i no ha fet gaire calor.

diumenge, 3 de gener de 2010

Saly


Avui hem arribat fins a Saly -Lloret de Mar del Senegal-, no hem vist la zona turistica nomes hem anat a veure un terreny.

La Mariama té estones de febre, té les genives inflades, no sembla res greu.

Estem a Keur Mbaye Fall, un barri de l'entrada de Dakar on viuen els sogres. He aconseguit descarregar fotos, un amic del cunyat m'ha deixat un lector extern.

dissabte, 2 de gener de 2010

Tornada a Dakar

Ens han fet aixecar a les quatre de la matinada, el xofer que ens ha dut fins a l'estació (gare routiere) va dir que passaria entre les quatre i les cinc, s'ha presentat a un quart de sis, sort que l'hem trucat.


Ahir vam comprar tres tiquets del mig del set places. El set places és el mitjà de transport pùblic més ràpid i còmode, no té un horari fix, surt quan s'omple. Hem sortit a tres quarts de vuit quan feia una estona que tots els seients estaven venuts però no apareixia el que havia d'ocupar la plaça de davant. Finalment han colat a un parent del xofer que ha passat a davant d'altres que s'esperaven abans.


Portàvem un fèretre buit al sostre, era d'un cadàver d'un veí que van portar ahir de l'hospital per enterrar-lo al poble, avui tornaven la caixa reutilitzable a Dakar. Això ha estat un visa ideal per passar els fatigants controls a l'entrada de cada ciutat, quan els gendarmes veien el panorama ens deien de continuar. No ha servit de res perquè rodaven amb una mitjana de 60 a 70 kilòmetres per hora, això sense contar les zones urbanes i els trams de pista on estan fent obres o amb una mica de pujada.


Tot plegat ha fet que triguéssim mes de deu hores per fer els 550 quilòmetres que separen Velingara de Dakar. Hem arribat a les 6 del vespre cansats, plens de pols i amb la Mariama amb febre.

divendres, 1 de gener de 2010

Vint cents deu



Encetem any nou, més rodó [múltiple de 10].


No he celebrat res, abans de les onze ja era al llit. Aquest any m'he estalviat les corredisses per anar a comprar, les campanades, els raïms i totes aquestes coses.


Ens haurem de desacostumar a posar dos zeros després del dos, per la resta tot igual, de fet l'any ja el tenim encarrilat, comença el mes de setembre, però d'alguna manera s'ha de celebrar que el temps passa, una mena d'aniversari col·lectiu.


Diuen que a l'Africa la gent mata el temps i que a Europa és el temps que mata la gent, potser si.