dissabte, 10 d’octubre de 2009

Xesco Boix


Aquesta tarda he passat amb la Mariama pel concert homenatge a Xesco Boix que s'organitzava a la plaça Miquel de Palol de Girona.

No hi hem estat gaire estona però hem pogut sentir un conte, veure titelles (L'història d'en Lluïso) i escoltar unes cançons (En Joan petit, la masovera...) La Mariama ha picat una mica de mans però estava més pendent de la nina d'una nena que de les activitats de l'escenari.



Devia ser l'any 83 quan Xesco Boix va venir a l'escola de Riudarenes. Recordo un dos cavalls amb una gran enganxina de Nuclears no gràcies i recordo també que ens va explicarfque de l'escola en sortirien metges, advocats, mestres...

Llavors era petit i no entenia gaire el missatge que ens transmetia amb les seves paraules i cançons, ara després de 25 anys ningú s'atreviria de discutir aquells valors.

Aquella visita l'he recordada tota la vida, també perquè després ens vam cartejar un temps. L'Albert - el meu germà bessó- va mantenir la correspondència més temps, de fet fins després de la seva mort ja que uns dies després que els diaris l'anunciessin va arribar una carta seva a casa.

Aquest vespre he estat buscant alguna carta seva però res, n'he trobades moltes d'antigues (d'abans de l'era internet) però cap era d'en Xesco, si un dia la trobo la penjaré al blog.


diumenge, 4 d’octubre de 2009

La força de la voluntat


Ahir al vespre vàrem mirar Princesa de Africa, un reportatge centrat en la vida d'una família senegaleso-espanyola. El protagonista, Pap Ndiaye, és un percussionista establert a Madrid on s'ha casat amb una noia espanyola, Sònia. En Pap té dues dones més a Louga, Senegal. El reportatge s'introdueix i es conclou seguint el fil de la filla gran de Pap, que vol ser ballarina i per això es desplaça a Madrid.

Sònia es troba amb les coesposes al Senegal i explica com viu el fet de la poligàmia, diu que és dur i l'acaba migjustificant amb l'amor cap a Pap.

En el seu cas la poligàmia ha estat una opció.

Aquest film ja el vam poder veure en el festival de cinema africà de salt, el maig de 2008, quan va venir el seu realitzador, Juan Laguna a presentar-lo.

Dins la història apareixen diferents escenes de balls africans, Sònia és ballarina. En una d'aquestes apareixen discapacitats físics fent una demostració impressionant de com, malgrat una discapacitat, un pot aconseguir allò que es proposa.



És cert que de vegades, persones amb limitacions arriben a fer activitats i assolir fites que molta gent sense cap tipus de discapacitat seria incapaç de realitzar.