dijous, 10 de setembre de 2009

Viatge a Itàlia

Hem aprofitat la segona part de les meves vacances i els pocs dies que la Kady ha tingut, per anar a Itàlia.

Dijous passat vam agafar un vol Ryanair a dos quarts de dotze i a quarts de dues ja estàvem plantats al centre de Roma. Hotel prop de Termini, les caminades previstes es van convertir en anades i vingudes de metro i bus per visitar les places i indrets més notables (Navona, Panteon, Coliseu ...)


Roma és una ciutat que té una accessibilitat nul·la - la mateixa que devia tenir fa dos mil anys -, ho viscut amb el cotxet de la nena amunt i avall. Per acabar-ho d'arreglar en els passos de zebra qui té preferència són els cotxes, caminant t'has d'aturar per deixar-los passar.


Després de Roma ens vam desplaçar cap a la zona de Nàpols.

Dissabte el matí vam arribar a Aversa amb un Intercity. A l'estació en Paolo ens va venir a buscar per portar-nos a casa seva, Villa Cristina a Pontelatone.

Tenen un Bed and Breakfast en plena natura, una mena de casa rural molt acollidora.


Amb en Paolo ens vam conèixer a Londres l'any 96. Vàrem compartir casa a Croydon, els matins estudiàvem l'anglès i els vespres treballàvem, jo en un Pizza Hut i ell en un restaurant Italià. Després, vam continuar el contacte, primer per correu convencional i més tard via Internet. Fa tres anys va venir amb la seva dona a Girona i vam visitar la ciutat i Cadaqués.

L'any passat va ser pare un mes abans que jo i ara hem tingut l'ocasió de retrobar-nos en família.


Kady, Mariama, Seydiyel, Pep, Valeria, Giuseppe i Paolo

També hem aprofitat l'estada per visitar Pompeia i fer un tomb per la costa Amalfitana amb un Cinquecento llogat. Hem pogut comprovar que el tràfic de Nàpols és com Dakar però els conductors fan les infraccions de manera més relaxada, amb naturalitat. Sembla ser que algú els hi ha instal·lat senyals que ells se salten a la torera, conduir seguint el codi de circulació és perillós.

El viatge ha anat molt bé. La petita ha marcat el tempo però ha aguantat molt bé els canvis i desplaçaments (avió, hotels, metro, busos, tren, cotxe) i la gran ha col·laborat en tot i ha estat menys distreta que de costum.

Fins que no t'hi trobes no te n'adones que viatjar amb nens és diferent. No és viatjar com sempre però amb nens, és una altre concepte del viatge, el programa va en funció del seu ritme i necessitats, et desplaces en una mena de bombolla familiar que curiosament fa que et relacionis més amb la gent del país a través del pol d'atracció que són els nens.