dissabte, 29 d’agost de 2009

La dignitat que es perd


Un conte és un mirall on cadascú pot descobrir la seva pròpia imatge.

Amadou Hampâté Bâ


Led Zeppelin IV


EL GRAPAT DE TERRA

Conte ful


En un petit poble hi vivia un home molt i molt ric, aquest home tenia el costum seure's davant de casa seva. Amb això va adonar-se que cada matí a la mateixa hora passava un home humil davant la seva porta: anava al bosc a buscar llenya per vendre-la i poder mantenir la família.


Un bon dia, el ric va dir al pobre: «Cada matí, et veig passar davant la meva porta. La teva pobresa em causa molta pena. A partir d'ara, vine cada matí i demana'm el que necessitis; d'aquesta manera no hauràs d'anar més al bosc per alimentar la teva família

L'endemà matí, el llenyataire es va presentar davant el ric i el saludà.

«Quan necessites avui? Va demanar el ric posant-se la mà a la butxaca.

Dóna'm un grapat de terra, amb això en tinc prou, respongué el pobre.

El ric, sorprès i desconcertat, va ajupir-se, agafà un grapat de terra i el donà al seu protegit. Aquest li agraí com si hagués rebut un grapat de metalls preciosos, tot seguit, com sempre tornà a la seva feina.

El dia següent, l'home pobre es va parar davant la porta del ric i li va tornar a demanar un grapat de terra. El ric la hi donà.

Durant uns mesos tot va continuar d'aquesta manera, sense canvis ni problemes. Però, un bon matí, quan el bosquerol es va presentar per demanar el seu grapat de terra, el ric li va retreure de mala manera:

«Escolta, amic! Si vols el teu grapat de terra, pren la molèstia d'ajupir-te i agafar-la tu mateix. Ja en començo a estar fart!»

Davant aquesta reacció, el nostre llenyataire es posà a riure i digué:

«Ai, home ric! Exclamà. Et canses del simple fet de donar-me un grapat de terra que no et costa més que el gest insignificant d'ajupir-te. Què hagués passat si cada matí hagués vingut a parar la mà per rebre una moneda?...

«Deixa'm guanyar la vida per mi mateix. La suor del meu front mai em retraurà el que em pugui donar cada dia com, tard o d'hora, ho faria una altra persona.


Amadou Hampâté Bâ, La poignée de poussière, Contes et récits du Mali, Nouvelles Éditions Ivoiriennes, 1994


dimecres, 5 d’agost de 2009

Noves tecnologies



Aquest matí he tingut mitja conversa amb un company de feina que es declara antitecnologia.


Parlant de vacances amb la Rosa li he explicat que a principis de setembre anirem a Roma, m'ha recomenat que parlés amb un company que també hi va que ha trobat un hotel que està molt bé.

Així que l'he vist li he preguntat:

- La Rosa m'ha dit que vas a Roma i que has trobat un bon hotel.

-No -ha respòs, i ha afegit que era el seu amic qui l'havia trobat.

-En saps el nom? -he insistit-.

- No, però si el vols ja te'l donaré

-Envia'm-ho per e-mail

- Jo no utilitzo això...


I aquí ha començat la discussió. Segons ell el correu electrònic no hauria d'existir, és un mal invent. M'ha reconegut que l'ordinador és una bona eina, però que enviar-se correus electrònics existint el telèfon és una bajanada. Li he argumentat que és pràctic: el pots llegir i enviar quan vols, sigui ara o a les 12 de la nit. “A les dotze de la nit tinc coses més interessants que enviar correus, a més a casa no hi entra cap ordinador.” Completament tancat de banda, ell mateix ha reconegut que en aquest terreny no ens posaríem pas d'acord.

De tant en tant et trobes gent que és reticent a tot allò que fa olor a novetat, per por, per desconfiança, pel que sigui. No faig bandera de les noves tecnologies, que cadascú -si vol- que les utilitzi com més bé li plagui, crec que ens faciliten certes activitats del dia a dia, en podríem prescindir, d'acord. També podríem prescindir de les aspirines.

Abans la gent anava en carro, no es movia del poble. Ara un amic està a Itàlia, l'altre a Nova York, mitja família a l'Àfrica... En cotxe, en pocs minuts podem anar a treballar cada dia on fa anys haguéssim trigat hores. Amb els ordinadors podem fer més feina en menys temps i de manera més eficaç. Hi ha gent que treballa des de casa per una empresa que està a milers de quilòmetres. I no parlem de la gran biblioteca que és Internet!

Però les noves tecnologies, com tot, s'han de saber gestionar, no les podem tractar com llaminadures d'adult.

La novetat de vegades costa. No podem anar explicant la nostra vida pel mòbil enmig de la gent com si al món no hi hagués ningú més; quan anem al cine, al dispensari, a classe, etc. hem de tenir la precaució de deixar el mòbil en silenci, com a molt en vibració si esperem una trucada que respondrem discretament a fora.

En tot cas són eines que tenim a l'abast i que hem d'aprofitar.