diumenge, 26 d’abril de 2009

Tortugues


Al poble, quasi tots els nens havíem tingut una tortuga d'aigua a casa. Fins als anys 70 n'hi havia moltes, diuen que plovia més i que les aigües eren més netes i tranquil·les.

En un dels meus records d'infantesa, aquells que no saps perquè queden en un racó de la memòria,  estem al torrent Vilarràs  buscant tortugues amb els nens més grans.

Més tard, a l'institut de Santa Coloma, durant la setmana cultural  van programar una xerrada de natura, va venir el naturalista Lluís Motjé “Moia” que entre altres coses ens va parlar d'unes tortugues en perill d'extinció que hi havia als voltants dels estanys de Sils i de Riudarenes. En acabar la presentació, l'Albert -el meu germà bessó- es va anar a interessar per les tortugues. En Moia li va prendre les dades i el següent dissabte es va presentar a casa un noi d'uns vint anys, l'Enric Adroguer de Sils. Va venir amb el seu R5 blanc i vam anar a veure les tortugues en una bassa que hi ha anant a l'Esparra. L'Enric ens va explicar que hi havia algunes basses on encara en quedaven, que hi havia gent que les caçava per vendre-les i que ell es dedicava a observar-les i a denunciar-ne les captures il·legals.

A partir d'aquí vam començar a trobar-nos alguns cap de setmana per anar descobrint, vam aprendre que el que nosaltres dèiem tortuga d'aigua era la tortuga d'estany, que el seu nom científic era “Emys orbicularis”, que hi havia una altra tortuga molt semblant, la tortuga de rierol  i es trobava a altres zones. A poc a poc es van anar afegint altres joves del poble, (en Paset, en Pep Ros, en Sebastià Bota... ) fins que es va conformar un grup de nois d'entre catorze i quinze anys, capitenejats per l'Enric. Ens trobàvem cada dissabte a la tarda, primer per anar a observar, després per anar a condicionar les basses, l'últim reducte on havien quedat les tortugues. Vam recuperar les antigues tasques de manteniment de les basses pel bestiar abandonades: netejar el canal d'alimentació, estassar els voltants...


L'any següent -1987- vam fundar l'associació ADEPAR (Associació de Defensa del Patrimoni de Riudarenes), primer ens reuníem a la rectoria fins que es va crear l'Ateneu de Riudarenes que ens va cedir un espai. 

Ja no ens trobàvem només per anar a condicionar les basses i fer la botifarrada. També fèiem alguna sortida amb l'ANG, naturalistes de Girona; amb el seu assessorament començàrem  fer una fitxa de cada exemplar marcat per fer-ne un seguiment.

Van passar els anys, les meves estades a fora van fer que em desvinculés d'aquest tema,alguns dels socis després van estudiar biologia o ambientals i les recerques van començar a prendre un caire més científic. L'any 2003, en Marc Franc, en Santi Massot i el meu germà Martí van constituir la Fundació Emys per donar un nou impuls, més professional a l'activitat que ja començava a afluixar. Tres anys més tard, ja establert aquí, em vaig reincorporar, ara estic a la junta de l'ADEPAR i al patronat de la fundació.

Ahir a la sala polivalent de Riudarenes, es va fer una jornada per celebrar els 22 anys de la creació d'ADEPAR, es van fer diferents xerrades: el canvi climàtic, la tortuga d'estany i el patrimoni natural gironí. Van assistir una cinquantena de persones, i va ser també una retrobada amb amics que feia temps que no ens veiem.